La Gemmeta creix
Res, que ja gairebé té quatre mesos, que està per menjar-se-la, que ella considera que ens deixem estar de tonteries i de pit i quan li donarem algo decent per menjar, que només ha d'esperar una setmaneta, que ja tenim cuidadors per quan servidora torni a treballar (son pare els diumenges i una childminder els dimarts o dimecres), que les coses van molt ràpid o massa a poc a poc, depén de què o quan en parlem i que la vida continua, sempre endavant.
